secret, imprevist, aerogenerador

Si mai heu visitat el Parc Eòlic del Baix Ebre segur que m’heu vist.Sóc el primer dels vint-i-set molins de vent que hi convivim arrenglerats. Concretament sóc un aerogenerador d’Ecotècnia i em dedico a transformar la força del vent en energia útil pels humans. Ells ens construeixen, ens fan forts, eficaços, potents i inflexibles i per aquest motiu es pensen que dins nostre no hi ha res més. Avui, però, us confessaré un secret.

Nosaltres som gegants corpulents però gaudim de la capacitat de sentir, som sorprenentment sensibles i ens dol molt tenir companys al costat i ni tan sols poder-nos tocar. Les nostres tres pales donen voltes incansablement i mai no s’arriben a acariciar. Immòbils i observadors coneixem bé les criatures que viuen a prop nostre, i és cert que nosaltres som forasters en aquest ecosistema però ens caracteritza un empatia que ens permet entendre el seu patiment.Els nostres sentiments són tan intensos que un dia de molt vent que em sortí d’imprevist un ocell per darrera i sense poder-ho evitar li vaig donar un cop mortal, vaig tardar mesos en refer-me d’aquella mala experiència. Els meus companys ja no sabien com consolar-me i jo només tenia al cap impedir que giressin de nou les meves perilloses aspes.

Fins que un dia vaig entendre que a vegades per viure i seguir el teu objectiu, encara que no ho vulguis, és inevitable ferir aquells que ens envolten, i que sempre, fem el que fem, hi haurà algú disposat a destruir-nos.





M.