Imagina’t al principi d’un túnel. Corres. Corre! No t’aturis, que el terra s’enfonsa. Avança el peu dret. Però no miris enrere! Avança l’esquerre. Nota com a sota es desploma. Calla. No cridis. No pensis. Tu només afanya’t. Continua corrent. Embala’t, cada cop més. Més, més ràpid. Desboca’t.

Ara imagina’t al centre del túnel. Encara corres endavant, has perdut el nord i els peus no et toquen al terra. Tanca els ulls, que ja no hi veus. No hi sents. Submergeix-te en el silenci, sense por. Precipita’t en la foscor. En la buidor. Continua, encara que no sàpigues si allà a on vas tornarà a haver-hi llum. Tu no paris. No dubtis. Corre!

Veus? Això és la incertesa.






M.